dimecres, 3 de desembre del 2014

Conte de Nadal: Compartint moments màgics.


Compartint moments.
Ens situem en una època molt nadalenca, concretament el 24 de desembre. Tota la ciutat estava coberta de neu, esperant amb moltíssim entusiasme l’arribada del Pare Noel aquella mateixa nit. Les cases ja estaven guarnides amb els mitjons propis de cada membre de la família,  l’arbre col·locat al seu lloc, les espelmes enceses... Però no estava tot al seu punt, faltaven uns detalls de l’arbre i la corona d’Advent. També els nens van haver de sortir al carrer molt abrigats, degut al fred que feia, per posar-l’hi al ninot de neu els últims ornaments. Així gaudien els petits que estaven plens d’il·lusió.
Compartien moments junts sota la neu, esquiant, divertint-se amb les mascotes, passant bons moments amb els mes petits de la casa, llegint-les contes nadalencs amb finals feliços. El Nadal els omplia de bones vibracions.
En una família de la ciutat va succeir un esdeveniment diferent a lo comú. Una nena rossa, anomenada Elena, va aixecar-se en la màgica nit per veure un got d’aigua, i es va trobar a en Santa Claus al seu menjador, menjant-se les galetes que havia fet juntament amb els seus germans, aquelles galetes eren només per ell, i sembla que li van agradar... Davant d’aquesta sorpresa de L’Elena es va aixecar tota la família a veure’l, menys el pare... On seria? No importava, ells es sentien molt units, el pare estava més a prop del que creien... Fins i tot el gos va rebre bé a en Santa.
Al matí següent no deixaven de produir-se sorpreses. Finalment, un a un es van donar els regals que el Pare Noel havia deixat sota del seu arbre de Nadal. I a jugar!!!
El missatge d’aquest conte nadalenc tan positiu es el següent:
Gaudeix del que tens, exprimeix el màxim de moments positius del dia a dia, qualsevol moment es bo per demostrar-li als demés que els estimes, i ara que venen moments en família més.  Molt poca gent te la sort de poder compartir un sopar amb els seus familiars. En moltes taules hi ha cadires buides, que no s’omplen amb res, ni amb ningú que substitueixi als que s’han anat... Valora el que tens abans de que sigui tard.

Bones festes, i ja sabeu... A viure moments que no tornaran i a fer-los especials!!! 

diumenge, 2 de novembre del 2014

"És important que no tinguem por a la tecnologia"

Walter Isaacson

Walter Isaacson és un periodista, escriptor i biògraf nord-americà que a contestat a una sèrie de preguntes que tenen preocupades a la gent.

En la seva entrevista a dit que el futur, estarà en mans de les persones que siguin capaces de crear simbiosi entre l’home i l’ordinador i de la manera més simple.

Les frases més rellevants de l’entrevista han estat:
-"És important que no tinguem por a la tecnologia"
-"Les empreses disposades a 'menjar-se' els seus productes innoven millor"
-"Molts dels protagonistes de l'era digital són persones normals"
-"La història no ha creat models a seguir de dones innovadores"
-"Ser innovador significa crear una connexió amb la gent"

També a comentat que actualment la tecnologia és imprescindible i que està regnant el món, per tant quan més entenguem d’aquesta nova forma de vida, que s’està posant cada cop més de moda, millor.

(Per obtenir més informació podeu visitar el periòdic ‘EL PAIS’, a l’apartat de tecnologia)  


dimarts, 23 de setembre del 2014

Benvinguts al meu blog

Benvinguts a la meva primera publicació, del blog d'una estudiant de 4t d'ESO del Col·legi Sant Antoni Maria Claret, de Cornellà de Llobregat, Barcelona.

Es un blog dedicat exclusivament per l'optativa d'informàtica d'aquest curs, de l’últim curs en aquesta escola, després d'un inoblidable període. 
Dintre d'uns mesos començaré una nova etapa a la meva vida, i espero tenir molta sort, jo ho posaré tot de la meva part per que així sigui.

Soc una persona molt treballadora i responsable, m’agrada portar-ho tot al dia.
Companya dels meus companys i amiga de la gent que em demostra el mateix. Alegre, cariñosa, divertida i moltes més qualitats hem defineixen. Tant virtuts com defectes.
L'estiu es l'estació de l'any que més m'agrada, sense excepcions...
En el meu temps lliure m’apassiona llegir histories d’amor, i anar a donar un tom per la muntanya. Estiuejo a un poble del Pics d’Europa, d’on venen les meves arrels, per tant quan tinc estones m’agrada anar a llocs similars a allò, ja que hem sento especialment feliç, però he de dir que res es com allò per a mi. 

Os deixo una foto perquè us en feu una idea.

Lario, Castella i Lleó, Espanya.

Lario, el nom del meu estimadíssim poble.

Espero que us hagi agradat la meva explicació de benvinguda al blog. 
Soc nova aquí, així que espero anar progressant per fer un gran projecte.



M’acomiado de vosaltres amb un, torneu aviat.

 -Carla Álvarez Puerta-